Nuestro cómplice que nos esperaba, nos dijo, que ella, estaba cenando y estaba de espaldas para que no nos viera entrar, solo nos oyera, hay una canción que les gusta muchísimo a los dos, él dice que cuando la escucha se le pone la piel de gallina, se llama " M'aclame a tú ", !! imaginaros, la sorpresa para ella y los lagrimones que cayeron a mas de una y uno !!. Empieza el saxo a sonar, las guitarras, y despues nosotros.......
Que gran día el de ayer
M'aclame a tu
M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.
El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.
Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.
El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.
Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.
P.D: No tengo la gravación de nuestras voces con esta canción pero cuando me haga con ella os la enseñaré y no es por nada pero a mi me gusta más que la de Ovidi Montllor.
Desde luego tuvo que ser emocionante.
ResponderEliminarUn saludo.
Mucho , Valverde.
EliminarUn abrazo
Me habría encantado verlo.
ResponderEliminarUn abrazo.
Ojalá tuviera una gravación...
EliminarUn abrazo, Tejón.
Tuvo que ser un momento inolvidable, Arena. para vivirlo.
ResponderEliminarUn fuerte abrazo, hermanita
Ya te digo !!
EliminarUn abrazote, hermanito :)